1. Abans del segle VI
Els visigots provenen dels gots, poble
germànic el qual es va dividir quan es va produir la invasió dels huns en el
seu territori al costat de Mar Negre cap el 370. Així d’aquesta divisió varen
sortir els visigots, que el significat és els gots del oest, l’altre poble que
sorgir de la divisió foren els ostrogots (visigots de l’est).
Amb la mort de l'emperador Teodosi al
395, l'imperi va caure en decadència, amb una continua successió en el poder, a
la vegada de què havia de dur diferents campanyes contra el germànics , els
quals a poc a poc varen entrar en territoris de l'Imperi. Aquest ambient també
afectà en el territori d’Hispania, en els quals els primers pobles que varen
entrar dins aquest territori foren vàndals, sueus i alans cap el 409. Poc anys
després l’emperador Honori va dur a terme un pacte amb aquests pobles que
consistia amb el repartiment de les terres de la Península Ibèrica. Mentre els
visigots en aquest moment es trobaven en la província d’Aquitània Secunda,
assentats pels propis romans en qualitat de federats i duent campanyes d’ajuda
a l’imperi romà, moment en què es començaren estendre per la Península Ibèrica
fent minva els territoris dels alans, sueus i vascons i quedant-se en aquest
lloc després de la caiguda de l’Imperi Romà.
En un primer moment durant el segle V
dins el poble visigot es viurà amb una certa inestabilitat política que serà
controlada amb la creació del regne de Toledo en el segle VI, a més de la
conversió de Recadero al 587 en el catolicisme dotant-la de certa unitat al
poble (format per visigots i hispanoromans), ja que anteriorment, els visigots
professaven l’arrianisme una heretgia del cristianisme que sostenia que Crist
era fill de Déu però no Déu mateix, negant la qüestió de fe de la trinitat.
Imatge 1. Mapa Europa l'any 476.
2. Segles VI i VII
MONARQUIA
La monarquia en primer moment era
electiva, en el que l’exèrcit i els nobles duien la elecció del nou rei, encara
que a poc a poc anés derivant cap a una monarquia hereditària això es va
generalitza sobretot en el segle VI. Però les lluites pel poder eren constants.
Com hem dit anteriorment Recaredo es
convertiria en el catolicisme, així que l’Església catòlica entrava en temes
polítics, i també amb les problemàtiques de successió dels monarques que es posaven al servei de l’Església,
aquests en el moment que eren coronats es convertien amb delegats de Déu en la
Terra per gratia dei (per la gràcia de
Déu). En aquest moment el rei no només
tenia les responsabilitats civils sinó que també les religioses, per això durant
aquest dos segles es van donar diferents
construccions d’esglésies i monestirs amb promoció real, on també duien a terme
la seva conservació i donacions permanents (terres, diners, béns mobles...).
Algunes d’aquestes esglésies en promoció del monarca varen ser: Recesvinto amb
Sant Juan de Baños o Sisebuto amb l’església Santa Leocadia.
El monarca, a més dels eclesiàstics
també estava assessorat per la Aula Regia, conjunt de nobles al voltant del
rei.
GUERRES
En els primers anys de regnat de
Recadero es van dur a terme dos fronts oberts de lluites contra els arrians. El
primer va ser en la ciutat de Mérida en la qual hi havia una gran presència de
nobles amb exèrcit que professaven l’arrianisme. Sunna, bisbe més important de
la ciutat, fou el motor de la conspiració per atemptar contra el monarca, però
aquesta trama fou denunciada, entre aquests denunciants estava Claudio de la Lusitània
, fidel al monarca, i la conspiració va ser aturada. El segon punt obert era a
la Gàlia Narbonense, on es van produir revoltes contra els catòlics, aquestes
revoltes eren ajudades pels francs que varen ser derrotats per els Ducs de Recaredo,
i els brots arrians quedaren extingits.
Des del any 554 fins 625 els reis
visigots varen voler recuperar els territoris del sud-est on hi havia un
assentament bizantí amb enclavaments, encara que fou d’una manera continuada la
pressió no va ser una batalla intensa.
ECONOMIA
I SOCIETAT
Les activitats econòmiques eren
agrícoles i ramaderes, amb continuïtat dels mateixos cultius que els romans i
introduint alguns de nous com els espinacs o les carxofes. Desapareixerien les
fortes activitats del comerç o la minaria, i la circulació de moneda, encara que
era d’or per fer propaganda de la monarquia, era escassa.
Les grans ciutats varen perdre pes en
favor a la vida rural, exceptuant alguns punts com Toledo. També dins la
societat hi ha un canvi en el qual Leogesvildo va declara com a legal el
matrimoni mixtes entre els hispanoromans
i els visigots.
Ens trobem en un moment molt concret de
la història és el període que avarca entre 672 fins el 711, recordem que San
Pedro de la Nave fou construïda cap el 680 fins 711, així podem dir que la construcción de l'església es va dur a terme en una época de crisi.
Aquest període va acollir el regnat dels
5 últims monarques, que varen estar molt poc anys cada un en el poder, cosa que
causa inestabilitat política. Una de les principals causes de l’entrada en
crisi de l’Imperi Visigot foren que a partir de la dècada dels 80 del segle VII
es varen succeir una dècade de males collites, que això comportava èpoques de
fam per la població, a més a partir del 690 es sumà la pesta bucòlica, que
afecta a la població mal nodrida que va resultar un greu descens de la població,
a més les temporades de fam es tornaren a repetir del 707 al 709 en la imminent
entrada en els musulmans en el territori. A tot això també li hem de sumar que
es viu en un moment de debilitat militar.
Si sumem tots els factors que duen a la
crisi a més que en el 710 morí Witzia deixant una guerra de successió per
ocupar el seu lloc. Els dos candidats que volien ocupar el lloc del monarca
eren Rodrigo que es localitzava a la banda sud de l’Imperi i Agila II en la
banda nord de la Península. Agila II pactà amb els musulmans perquè li
ajudessin a dur a terme la batalla amb Rodrigo, que fou assassinat en la
batalla de Guadalete, amb la mort del primer cadidat Agila II es proclamà rei,
però els musulmans que ja havien entrat a la Península Ibèrica, davant la
debilitat que mostraren els visigots, decidiren dur a terme la seva expansió
dirigits per Mussa, en el 714 la totalitat d’Hispania estava en mans dels
musulmans inclús les Illes Balears.
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA
Acre, Javier., Esperando a los árabes: los visigodos en Hispania (507-711),Marcial
Pons Ediciones Historia, Madrid, 2011, pàg 45-76
Olaguer-Feliú, Fernando., El artemedieval hasta el año mil: conceptos fundamentales en la historia del arteespañol, Editorial Taurus, Madrid, 1989. pàgs 33- 147
Orlandis, José; Historia del reino visigodo española, Rialp, Madrid, 2003, pàgs.
80-135
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada