Des que es van començar a descobrir les primeres restes dels centres més primitius dels culte cristià, s'ha tingut un gran interès per reviure el ritual de les cerimònies que es duien a terme a les esglésies descobertes.
Gràcies a tots els estudis que es van dur a terme, podem saber la organització i us del seu espai interior, més que la forma arquitectònica, són els que determinaran els usos litúrgics que s'hi duien a terme.
Consideram com espai litúrgic l'escenari on es realitzaven les celebracions vinculades als sagraments del cristianisme.
Un dels sagraments cristians que necessitaven d'un espai litúrgic adequat dins el marc arquitectònic és el del baptisme i un altre tipus de culte molt estès és el de la veneració als màrtirs. Aquests tipus de cerimònies del culte cristià configuren diferents tipus d'espais litúrgics, en principi independents entre sí però que poden combinar-se dins un mateix edifici. Aquests són:
- El baptisteri, com a escenari pel baptisme
- l'església, com a escenari de la funció religiosa
- El martyrium, com escenari del culte als màrtirs i on es podia custodiar tant el cos del sant, com alguna de les seves relíquies, o bé tenir únicament un caràcter commemoratiu sempre i quan tingui un testimoni material precís de la vida o de la mort del sant venerat.
La presència del mobiliari litúrgic fa que puguem reconèixer fàcilment cada un d'aquests espais: una pila baptismal, un altar i la presència de reliquiaris o inhumacions ad santos, respectivament, són els elements més freqüents que podem trobar.
En conseqüència, l'absència d'aquests elements esmentats fa molt més difícil reconèixer aquests espais i la seva funció, tot i que també ens podríem guiar per la decoració, tant dels paviments com de les parets, amb el seu llenguatge iconogràfic.
Referent al cas que ens ocupa, a San Pedro de la Nave, no existeix cap document que ens indiqui quin podia haver estat el traçat de l'espai litúrgic original, per la qual cosa s'han de fer suposicions.
Sabem que l'altar actual és una reconstrucció i que en una primera fase, plenament visigòtica de la qual no queda pràcticament res, es va detectar una impremta de la base de un altar que suposam que se situa a l'absis. Quant a la resta d'espai litúrgics, no en tenim constància.
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:
- Godoy Fernández, Cristina; Arqueología y liturgia; iglesias hispánicas (siglos IV al VIII); Universitat de Barcelona publicacions; Barcelona; 1995
(Catàleg UIB, Biblioteca Ramón Llull)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada