Com
hem anunciat anteriorment, l’important d’aquesta església no només és la seva extraordinària
arquitectura sinó també els relleus que trobem en l’interior d’aquest edifici.
LA TÈCNICA
La
tècnica que es dur a terme a San Pedro de la Nave és la talla a bisell, sistema
el qual es basa en buidar la superfície mitjançant dos plànols inclinats que
deixen arestes vives. Aquesta tècnica s’adapta molt bé als motius geomètrics,
però quan es vol dur a terme figures tant antropomorfes o zoomorfes es retalla
el perfil de dins del marc amb els detalls duts a terme per incisions.
ELS RELLEUS
Primer
de tot dir que diferenciarem en dos taller, el primer és el que dur a terme
representacions simbòliques que trobarem en els frisos, el segon taller és el
que dur a terme els element figurats, tan vegetals, animals com humans.
Primer
taller
En
el lloc del presbiteri i la capella central trobem relleus a mode de fris
continu alternant creus, rodes amb rajos i raïms. Cada un d'aquests elements té
un significat, el primer de tots, que és la creu representa a Crist, ja que la
creu és el seu símbol de la passió; en segon lloc els rajos de sol, també en
clara referència a Crist, ja que aquests rajos són llum i Crist és la llum, la
veritat; i en tercer lloc trobem el raïm que té un significat eucarístic, quan
el vi està consagrat és la idea de la seva sang. Els dos petits murs d'accés
trobem creus, reams, estrelles (idea del món celestial on trobem a Crist) i
flors de dotze fulles amb un significat d'immortalitat.
Dins
aquest mateix sistema de frisos continus trobem en el mur lateral esquerra
tornem a tenir creus i flors dels dotze pètals. En el mur lateral que trobem a
la dreta tornem a tenir aquest mur de fris continu on trobem les creus,
estrelles, flors i reams, però aquesta vegada s'ha afegit la figura humana.
Segon
taller: les columnes
El
primer que hi ha que dir és que els capitells estan esculpits per tres cares,
així doncs trobarem dos costats curts i un de llarg, ja que l'altre llarg
estarà adossat en el mur. També cal destacar la seva forma troncocònica
invertida que prové d’influència bizantina
Primer
de tot anem a presentar les columnes que es trobem a la zona del creuer més a prop
dels peus, és a dir els capitells occidentals.
En
la base d’aquestes columnes occidentals trobem a quatre personatge que a han
provocat una discussió per saber el que es representa en ells, en el cas de la
columna sud no s’ha pogut identificar ben bé que és el que es veu, a més de no
aportar cap element decoratiu o indicatiu per poder identificar, però en
l’altre costat, al nord, i segons
Schlunk, hi ha unes siluetes amb element florals i amb unes figures amb grans
ales obertes on ell ha identificat en un dels personatges un cap de toro podent
identificar-lo segons el seu criteri com
un evangelista, per tan, que els altres tres components evangelistes en la
figura del tetramorf, al qual el toro representa a Sant Lluc.
En
els capitells de les columnes trobem en la banda llarga a personatges del Antic
Testament, primer per una banda tenim a Abraham i Isaac, i a l'altre al profeta
Daniel. En els costats curts del primer capitell són Sant Pau i Sant Pere i en
el segon capitell són Sant Felip i Sant Tomàs.
Anem
a explicar el primer capitell, com ja hem dit ens trobem amb Abraham i Isaac en
el moment el qual el pare (Abraham) va dur el sacrifici del seu fill, ja que
Déu li havia demanat com a prova de fe, però en el moment en que es va ha
produir l'acte apareix la mà de Déu (en la Bíblia ens diu que és la veu d'un
àngel que l'atura amb nom de Déu) i no es dur a terme el sacrifici, sinó que en
aquell moment apareix un anell que s’havia quedat enganxat a unes mates i
Abraham el sacrifica per honorà a Déu. Déu apareix representat amb una gran mà,
també surt l’anell que serà sacrificat i els dos protagonistes de la història.
Aquest episodi és important dins el Cristianisme ja que suposa la fidelitat de
Déu i es suposa que si es dur a terme aquesta fidelitat Déu et sabrà compensar.
Moltes vegades aquest episodi es posa al costat de Crist, ja que ell també va
ser sacrificat pel seu pare en tal de poder salvar la humanitat. En cimaci
trobem com a cercles en els quals emmarquen aus que mengen raïms, aquestes aus
que mengen són les ànimes dels cristians que en aquest cas el fruit
representa la fe, és a dir s'estan alimentant de la fe. En els costats
curts hem dit que trobem a Sant Pere, representat amb les claus i amb un llibre
que dur a una inscripció que posa Liber,
i a l'altre costat a Sant Pau també amb un llibre i amb una mà aixecada amb
forma de beneí, a part dels atributs
també sabem qui són per una inscripció que trobem junt amb la representació.
També cal destacar que els dos porten una orla damunt el seu cap.
A
l’altre capitell trobem al profeta Daniel en el moment en què és llençat dins
una fossa amb lleons afamats perquè aquest se’l mengin, però com ell dur a
terme l’oració cap a Déu, en el qual en el capitell se’l presenta amb les mans
aixecades en senyal d’oració, es salva i Déu fa que els lleons quedin amansits
i no el mengin. Aquest capitell el que
vol aconseguir és l’oració dels fidels, ja que el personatge gràcies a que ha tangut
fe s’ha pogut salvar de ser devorat pels lleons. Cal destacar que en la
representació hi ha un error ja que com hem dit que l’episodi s’hauria de
representar dins una fossa com diu la Bíblia, però en aquest cas veiem els
lleons que beuen d’un llac, que està representat amb una forma d’ones, en la
inscripció que tenim al damunt posa LACVUM
però és que aquesta paraula en llatí també pot significa fossa a més de llac, així que aquí hi hauria un error
d’interpretació per part de l’escultor. En el cimaci d’aquest capitell tornem a
trobar els mateixos motius que en l’anterior
En
les bandes curtes del capitell trobem a Sant Felip, a seva vestimenta és una túnica amb mànigues
curtes, aquest porta una ofrena, una corona que porta una creu central i a cada
costat una flor de lis; i Sant Tomàs que porta un llibre les mans amb la
inscripció de Emmanuel amb el qual
està assenyalant amb la seva mà dreta, en el cap també té una orla a mode de
disc, la seva vestimenta és igual a l’altre apòstol. Com en l’altre també hi ha
una inscripció epigràfica que ens indica els seus noms.
Pel
que fa en els altres dos capitells, que també es troben en el creuer, però en
aquest cas més a prop del presbiteri, en el seu costat llarg trobem ambdós les aus
que estan menjant els raïms. En el cimaci de capitell nord tenim la representació del raïm, una palmera i uns
personatges frontals els quals duen barba, els quals no es poden identificats. En
canvi en el cimaci del capitell sud en el costat llarg observem un rostre com
si estes somrient amb raïm i un rostre de costat. En cada lateral de les
columnes, és a dir, en els costats curt podem veure un rostre a cada un d’ells,
en el costat nord apareixen uns personatges barbats, amb vestits amb plec,
ambdós porten a la ma dreta una creu amb el mànec llarg i en el cas de l’home
del costat esquerra, una petita flor de lis. En canvi, els rostres que
corresponen en el costat sud tenen els cossos poc indicats, és a dir, marcada
la seva figura, una espècie de cinta en el front i sobre el cap unes grans
petxines, al contrari a l’altre capitell aquets personatges no porten barba.
Les
bases de les dues columnes es decoren en motius vegetals i amb rostres d’homes
que malauradament estan molt desgastades.
Per
finalitzar trobem un altres capitells que es troba en la presbiteri en el
costats llargs trobem la representació d’uns arcs que simbolitzarien l’espai de
Jerusalem celestial, en el costat dels 4 arcs que formen aquesta arcada trobem
els raïms, i en el seu cimacis superiors tornem a tenir els raïms amb una
espècia de sinalefa, en els costats curts, en el nord, tenim la flor dels 12
pètals, i en el sud, la creu.
ESTILISME
Pel
que fa a l'estilisme de les relleues podem veure un esquematisme en les
figures, pròpia en l'època dins l'art religiós cristià. A més són figures
hieràtiques sense moviment, estàtiques, que estan subjectes a l'arquitectura i
al marc arquitectònic que envolta als relleus
BIBLIOGRAFIA
CONSULTADA
Bango
Torviso, Isidoro., Summa artis: Historia general del arte tomo VIII- II. Arteprerománico Hispano el arte en la españa Cristiana de los siglos VI al XI, Espasa
Calpe, Madrid. 2001 pàg 98
De Palol, Pedro., Artehispánico de la época visigoda, Edicionens Poligrada, Barcelona, 1968 pàgs. 110-166
Olaguer-Feliú, Fernando., El arte medieval hastael año mil: conceptos fundamentales en la historia del arte español, Editorial Taurus, Madrid, 1989. pàgs 33- 14
Olaguer-Feliú, Fernando., El arte medieval hastael año mil: conceptos fundamentales en la historia del arte español, Editorial Taurus, Madrid, 1989. pàgs 33- 14
FONTS DE LES IMATGES IMATGES
Imatge 9 Imatge 10 Imatge 11 Imatge 12 Imatge 13 Imatge 14 Imatge 15
Imatge 16 Imatge 17 Imatge 18 Imatge 19 Imatge 20 Imatge 21 Imatge 22
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada