3. Art visigot: del segle VI a principis del VIII

 

L'art visigot el podem dividir en dues etapes: la primera per un período arrià (segle V fins 586) i el segon período catòlic (586 fins 711), en quan a les restes són poques encara que les del segon período són més abundants que la del primer

Antecedents: de la arribada fins al catolicisme

Podem parlar de diversos antecedents des del segle V amb la seva arribada fins a finals del VI, quan el 586 hi haurà la conversió del monarca en el catolicisme. Aquestes obres seran de diversa influència: pròpies visigodes (orfebreria: joies, cinturons...), tardo-paleocristianes d’influència nord-africana (arquitectura),  influència bizantina (restes arquiectòniques o arts figuratives), influència romana (obres d’enginyeria i fortificacions). 

Arquitectura de finals del segle VI fins a principis del VIII

 La segona etapa és des del 586 fins el 711(moment en que els visigots desapareixen en la incursió dels musulmans en la península ibèrica) quan el monarca Recadero es converteix amb al catolicisme. Serà una època prospera políticament que es veurà reflectit en l'art que tindrà conseqüències directes.

ARQUITECTURA RELIGIOSA

ELS MONESTIRS

Una de les primeres va ser la construcció de monestirs i congregacions que es foren repetint per tota la Península Ibèrica, que ja havia hagut els precedents amb aquest tipus d’arquitectura des del segle IV a Europa. Aquest centres a Hispania ressorgeixen amb força convertits amb gran centres de cristianització, però també cal destacar la seva tasca cultural, amb la creació d’escoles monacals per les èlits, encara que no foren tots els monestirs sinó els que estaven a prop de les ciutats episcopals com va ser per exemple Toledo. Aquestes construccions eren reduïts, que contaven en una o dues esglésies, o un o dos oratoris i varis cel·les pels religiosos, en quant els llocs escollits eren aïllats. Un exemple d’aquest monestirs és San Pedro de la Rocas (construcció a principis del segle VII).



L’ESGLÉSIES

Una altre conseqüència d’aquesta conversació és que a principis del segle VII es comencen a edificar moltes esglésies, encara que lamentablement ens ha arribat molta poca cosa i algunes informacions les podem conèixer a través de les fonts escrites. Per això és difícil fer una visió extensa i comprensiva de tota l’arquitectura d’aquest període, al contrari dels accessoris de metall.

Les construccions introdueixen innovacions encara que hi ha una permanència d’elements clàssics de l’anterior període.


Les plantes: Hi ha una varietat de tipus, totes elles amb gran riquesa.

·                    La planta basilical de San Juan de Baños (Palència)

·                    Plantes creu llatina com San Pedro de la Nave donant importància al creuer

·                    Planta de creu grega San Fructuoso de Montelius (Portugal).

 

 

 

   

Aquests temples són de mesures reduïdes, encara que existeix una certa complexitat estructural i els seus murs exteriors són gruixats i amb petites finestres. A nivell constructiu hi ha que senyalar una altra característica comuna, el que deim “more ghotico”, que es tracta de els blocs de pedra, encara que siguin irregulars entre si en dimensions, que estan perfectament encaixats uns amb els altres.

També hem de destacar al arc de ferradura, destacant la diferència amb el musulmà que moltes vegades causa confusió, el musulmà és un arc més tancat i peraltat que el visigot, aquest arc és un dels grans elements que s’utilitzarà en l’art hispanovisigot del segle VII i VIII. En quant els absis no existeixen en l’arquitectura d’aquest període, al menys externament, de fora semicirculars. Algunes vegades aquestes capçaleres formades per tres absis d’influència de les basíliques síries i l’adaptació nord-africana.

Les cobertes d’aquest període són diferents, tant es poden fer a partir de voltes tant amb una coberta plana, això interiorment, pel que fa exteriorment seran d’una o doble vessant. En quan els suporta tan seran pilars senzills de base rectangular com pilars amb columnes adossades, com també columnes de fust reutilitzades,aquest tipus de suport ho veurem en les plantes basilicals.

Algunes d’aquestes esglésies tenen en els extrems braços del creuer o damunt de la cambra de l’àbsida o damunts dels mateixos braços del creuer unes cambres, que possiblement podrien ser d’habitació, fet que ha donat per la teorització d’alguns autors sobre la possibilitat que les esglésies que hi ha aquest element podrien tenir la qualitat d’església monàstica. També la introducció en algunes esglésies, sobretot els de planta de creu, amb una tribuna en els peus de l’edifici.

Per últim, dir que moltes de les esglésies han pogut ser datades gràcies a inscripcions epigràfiques que ens marcaven l’any de la seva fundació, també destacar que amb aquesta arquitectura s’obté un espai tancat, íntim i fosc.

ESCULTURA

En aquest període no trobem escultura exempta, encara que si dins les construccions de caire religiós trobem relleus, sempre sotmesos a l’arquitectura. Aquest estan, en la majoria, fets amb la tècnica del bisell i els plans que s’utilitzen són baix i mig relleu. També conservem pilastres i cancellers.

En quan a l’estilisme són figures esquemàtiques, planes sense volum, amb lleuger modelat en els contorns.

La temàtica és diferent, des de motius ornamentals vegetals o zoomorfes, com d’altres amb simbologia cristiana com pot ser la creu, com episodis de l’Antic Testament com poden ser els dos capitells de San Pedro de la Nave.




ARTS DECORATIVES I ARQUITECTURA CIVIL

Per acabar, només esmentar que en arquitectura civil encara tenim menys cosa com la ciutat Recòpolis, avui en ruïnes però que en el seu moment va tenir importància, com Toledo, i en quant a l’art dels metalls podem destacar els tresors de Guarrazar o Torredonjimeno.




BIBLIOGRAFIA CONSULTADA


Bango Torviso, Isidoro., Summa artis:Historia general del arte tomo VIII- II. Arte prerománico Hispano el arte en la espanya Cristiana de los siglos VI al XI  Espasa Calpe, Madrid, 2001, pàg 95.


De Palol, Pedro.,  Artehispánico de la época visigoda, Edicionens Poligrada, Barcelona, 1968 pàgs. 110-166



Olaguer-Feliú, Fernando., El arte medieval hasta el año mil: conceptos fundamentalesen la historia del arte español, Editorial Taurus, Madrid, 1989. pàgs 41-147

Yarza, J., Arte y arquitectura en España 500-1250, Cátedra,  Madrid, 1979 pàgs. 22-26


FONTS DE LES IMATGES

Imatge 1     Imatge 2    Imatge 3     Imatge 4     Imatge 5      Imatge 6      Imatge 7
Imatge 8     Imatge 9     Imatge 10     Imatge 11     Imatge 12     Imatge 13     Imatge 14    Imatge 15