8. Restauracions

En l'actualitat el jaciment es troba en un emplaçament diferent, a uns 3 Km aproximadament del lloc on estava situat originàriament. L'any 1930, va ser traslladat pedra a pedra degut a la construcció d'un embassament d'aigua, per la qual cosa, en el seu trasllat va sofrir algunes modificacions necessàries per a la cimentació dels murs; cal dir que l'arquitecte encarregat de dur a terme aquesta obra va ser Alejandro Ferrant, el qual no va publicar els resultats del seu treball, per la qual cosa el que tenim són interpretacions sobre les modificacions que s'hi poden haver duit a terme.

Respecte a la planta, mentre que les tres naus del peu es comunicaven entre sí mitjançant arcs sustentats sobre pilars quadrangulars i per unes petites finestres amb el creuer, (1)  les naus de la capçalera originàriament només tenien comunicació amb la nau central gràcies a una porta i una finestra; disposició que es va modificar i que actualment aquestes naus apareixen com uns absis laterals des dels quals es van obrir portes que donen accés al creuer.(2)

Es creu que en el creuer hi devia haver una llinterna amb volta d'aresta que actualment ha desaparegut, ja que es creu que la falta de contraforts exteriors va produir el seu enderrocament.

Quant a l'espai litúrgic, cal destacar que l'altar que podem trobar actualment és una reconstrucció. Sabem que de l'altar original no queda pràcticament res; únicament una part de la base que suposadament es trobava situada a l'absis. D'aquesta mateixa època de l'altar (plenament visigòtica) també existeixen uns fragments ornamentals que posteriorment van ser substituïts pels ja esmentats.

Finalment, un altre canvi que hi va haver va ser que en la primera fase de construcció de l'església, en els angles de la capçalera, adossades a les façanes laterals hi havia una espècie de cel·les que es comunicaven amb l'interior de l'església per unes petites finestres, (3) i es creu que estaven destinades a monjos reclusos, penitents voluntàriament emparedats i que seguien la cerimònia religiosa a través de aquestes petites finestres.  Gràcies a aquesta suposició, es pot arribar a la conclusió que l'església tenia un ús monacal, tot i que en una fase posterior de construcció de l'església es van eliminar aquestes cel·les i l'església va passar de ser monacal a tenir un ús públic i es va convertir en una església amb estructura basilical, com ja hem dit.

(1) 

(2) 

(3) 

Fonts de les imatges:  Godoy Fernández, Cristina; Arqueología y liturgia; iglesias hispánicas (siglos IV al VIII); Universitat de Barcelona publicacions; Barcelona; 1995 

(Catàleg UIB, Biblioteca Ramón Llull)

Fonts de les imatges del vídeo.



BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

- Bassegoda Nonell, Juan; Historia de Arquitectura; editores técnicos asociados; Barcelona; 1984; (pàg. 132)
(Enllaç)

- Calvo Madroño, Ismael; Descripción geográfica, histórica y estadística de la Provincia de Zamora; editorial Maxtor; Valladolid; 2006 (pàg. 120 - 122)
(Enllaç)

- Godoy Fernández, Cristina; Arqueología y liturgia; iglesias hispánicas (siglos IV al VIII); Universitat de Barcelona publicacions; Barcelona; 1995 
(Enllaç catàleg UIB, Biblioteca Ramón Llull)