PLANTA
La planta de San Pedro de la Nave fou aixecada sobre
un assentament romà, del qual es varen aprofitar alguns elements per
a la seva construcció.
En el seu lloc d' origen, abans de que fos
translladada, va ser construida front a la confluència amb el Aliste,
una de les construccions més importants visigodes.
Es tracta de una planta de creu llatina inscrita en
un edifici basilical rectangular (11'20 x 16'80 m.).
Disposa de tres naus, amb la central més alta que
les laterals; i un transsepte prolongat a l' exterior per un porxo
que sobresurt en cada extrem, en els que trobam dos pòrtics, un en
el nord i l'altre en el sur, que possiblement havien estat capelles.
I respecte a les naus, es separen mitjançant arcs de ferradura
típicament visigots sostinguts per pilars.
De la seva capçalera sobresurt un únic absis
quadrangular (4.80 x 4 m.), o segons altres experts, l' absis és de
forma rectangular; en el que trobam dues sagristies amb tres
finestres.
La forma “quadrada” substitueix a l' absis
semicircular del segle anterior, simbolitzant, així, a l'únic Déu,
una única religió i un únic culte.
La part de la creu en la capçalera, de pas, tanca el
mur del fons mitjançant un arc de triomf i les seves corresponents
columnes i capitells a l' absis. I ambdós costats, hi ha una porta
en arc de mig punt amb dues finestres triples en ferradura que
il.luminen i comuniquen amb les naus laterals.
Aquestes obertures del interior, ofereixen un nous
aspecte en una construcció visigoda, representant un compromís que
permiteix el pas de la llum i visió però sense obrir per complet
els murs, els quals, que són gruixuts, havien de presentar la
suficient consistència com per soportar les pètries voltes de les
cobertes.
Cal destacar que sobre el presbiteri i sobre els braços de la creu,
hi ha unes habitacions amb ingrés únic des de l' interior del
temple. Les finestres exteriors de aquestes
habitacions són rectangulars a l' exterior i rematades en mig punt a
l' interior, tenguent una forma cònica per aprofitar la llum.
En l' interior del rectangle ens trobam amb una nau
transversal, d' un pòrtic a l' altra, que divideix l' edifici en
dues zones desiguals. L' oriental està formada per una nau central i
dues cambres als costats; mentre que a l' occidental hi ha tres naus
separades per arcs, sent més ampla la central que les laterals.
Les cambres laterals de la nau central, estàn
comunicades amb aquesta mitjançant portes. Aquestes cambres són l'
exemple més clar de les denominades celles per a monjos reclusos,
citats en molts de textos de l' època.
En el sector occidental es troba organitzat sobre
dues fileres de pilars, dels que només un de cada costat es manté
exempt.
Dit això és evident que l' edifici ofereix dues
parts ben diferenciades amb dos esquemes de composició molts
distints.
Respecta a les cobertes que presenta, la nau del
creuer i tota la capçalera està cobertes per voltes de canó
semicirculars sobre arcs torals de ferradura aguantats per pilars amb
columnes adossades.
Les voltes de San Pedro de la Nave són un d' els
elements més destacats de la construcció. Aquestes ens ofereixen la
peculiaritat de estar realitzades a base de grans carreus
perfectament tallats i especejats, amb generatriu de mig punt i
partint d' una línia d' impostes formada per una molduració.
El cimbori es troba sustentat per quatre columnes que aguantes a la vegada arcs de ferradura.
El cimbori es troba sustentat per quatre columnes que aguantes a la vegada arcs de ferradura.
Cal destacar que les pilastres de l' església, que
son de carreus rectangulars, apareixen aquí per primera vegada en
obra vigoda, sent antecedent per a les futures esglésies del període
del regne asturià.
En San Pedro de la Nave, destacar que les seves
portes tenen, també, una forma peculiar i distinta a la d' altres
esglésies del mateix estil. Disposen d' arcs peraltats d' arrancades
retrets, a excepció dels porxos de mig punt.
Es pot assegurar que totes aquestes portes varen
posseir llinda, avui en dia desaparesguda.
L' equilibri dels volums és excelent i es correspon
perfectament amb la graduació lumínica de l' interior, on des de l'
ingrès, es pasa al cimborri, elevat, sobre arcs de ferradura montats
en quatre columnes, amb extraordinaris capitells en els costats que
corresponen a la nau major i simplement sobre els pilars angulars en
els braços del creuer. Tot cobert amb una volta de canò de
magnífica silleria.
En definitiva, en línies generals podem observar que
tal estructura s' aproxima a la de les esglésies monacals que
disposaven d' albergs per als caminants, doncs en ella estàn present
el rectangle, la creu inscrita i les dependències laterals, sent la
gran diferència en aquest nou tipus que ens ocupa el fet de que les
estades que flanquegen la nau aquí confuguren altres dues naus
laterals comunicades per arqueries, lo que dona lloc a una major
capacitat de fidels, sent el nombre, repartits per per les tres naus
i el creuer, superior al grau màxim permès en esglèsies com Santa
Comba de Bande o San Pedro de la Mata. De fet, en San Pedro de la
Nave, tenim totes les condicions requirides per a un temple de culte
públic: cos de l' església amb capacitat suficient, pòrtics com
llocs de reunió o espera abans del començament als cultes; estades
o sagristies per a guardas les espècies, la vestimenta de les
litúrgies i demés necesitats d' atenció a una feligresia; a més
de golfes o altells a on custodiar adecuadament els objectes més
valuosos de l' església.
ALÇAT
Exteriorment queda reflectit que la nau central es de
major altura i més ampla que les laterals, i es troba rematada per
l' absis quadrangular ja comentat abans. També podem observar que el
cimbori del creuer sobresurt de la resta de l' edifici.
El conjunt ofereix una coberta mixta de volta de canó
i fusta amb teules vermelles a l' exterior.
Ademés, apareixen una sèrie de petits contraforts
en els angles d' unió entre els murs, destacant que, pel seu tamany
i estructura és evident que no tenen una funció estructural, sinó
que són el producte d' un error en el plantejament a l' hora en la
que fou construit l' edifici.
Per últim destacar que és característic de l'
arquitectura visigoda l' ús de pedra molt gruixada i resistent, cosa
que podem veure en la construcció de San Pedro de la Nave.
MATERIAL
El material dominant dels murs és el gres de gra fi amb tonalitat vermellosa. També trobam, en un percentatge molt petit, carreus de granit utilitzats simètricament per a funcions de major resistència o desgast, aquest fet es troba en les llindes interiors de les finestres que se comuniquen amb les cambres, comentades anteriorment, i en el sòcol de la columna del creuer.
El marbre també és un material bastant emprat en la construcció, doncs el trobam en llocs com la capella, en els fusts i bases de les columnes del creuer i en l' absis.
MATERIAL
El material dominant dels murs és el gres de gra fi amb tonalitat vermellosa. També trobam, en un percentatge molt petit, carreus de granit utilitzats simètricament per a funcions de major resistència o desgast, aquest fet es troba en les llindes interiors de les finestres que se comuniquen amb les cambres, comentades anteriorment, i en el sòcol de la columna del creuer.
El marbre també és un material bastant emprat en la construcció, doncs el trobam en llocs com la capella, en els fusts i bases de les columnes del creuer i en l' absis.
imatge1 imatge2 imatge3 imatge4 imatge5 imatge6 imatge7 imatge8
imatge9 imatge10 imatge11 imatge12 imatge13 imatge14 imatge15
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:
Barral, X.; La alta edad media: de la Antigüedad Tardía al año 1000; Taschen; 2002.
BangoTorviso, I.; Summa artis: Historia general del arte tomo VIII- II. Arteprerománico Hispano el arte en la españa Cristiana de los siglos VI al XI; EspasaCalpe; Madrid; 2001.
Caballero Zoreda, L. y Arce, F.; La iglesia de San Pedro de la Nave (Zamora). Arqueología y arquitectura; AEspa, 70, 1997, págs 221-274.
González Vicario, M.T.; Historia del arte de la Antigua Edad Media; Ed. Universitaria Ramón Areces; 2011 (2009)
Olaguer-Feliú, F.; Arte medieval español hasta el año 1000; Ediciones Encuentro; 1998.
Plazaola, J.; Arte e iglesia: veinte siglos de arquitectura y pintura cristianas; Nerea; 2001.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada