San Pedro de la Nave es relaciona directament amb San Pedro de la Mata, una ermita visigoda del sVII i Santa Comba de Bande, una església visigoda del mateix segle, però podem trobar similituds i diferències amb altres esglésies generalment del mateix període. A continuació explicarem amb més detall les comparacions i influències que ha rebut amb el següent ordre:
- El traçat de la planta
- La coberta
- Detalls constructius
- Ornamentació
- Estat actual
1. El traçat de la planta
El traçat de la planta de San Pedro de la Nave, és molt general, creuer, nau central amb cambres laterals i un àbsis rectangular que sobresurt, però el creuer s'amplia presentant vestíbuls al nord i al sud, igual que a San Juan de Baños (661), i la part occidental no consta d'una nau central amb cambres laterals com a Santa Comba de Bande (sVI-VII) i San Pedro de Mata (segona meitad del s VI) la qual consta d'una planta rectangular amb apariència interna entre creu grega y llatina amb estàncies laterals i un transepte, en la capçalera, hi ha una capella major rectangular i també estàncies laterals i un conjunt monàstic, sino que correspon a la d'una basílica de tres naus, de manera que la planta sembla un gran rectangle del que sobresurten l'àbsis i els vestíbuls nord i sud.
Però cal tenir en compte que les dimensions de San Pedro de la Mata son majors que les de Santa Comba de Bande i menors que les de San Pedro de la Nave.
Hi ha molts autors que descriuen l'església de San Pedro de la Nave com una basílica cruciforme, i l'han comparat amb esglésies bizantines com la Scripu, en Beoccia. Però a San Pedro de la Nave no hi ha aquest sentit d'amplitud i unitat espaial com en la bizantina, les naus laterals no s'obren als braços del creuer, només hi ha una finestra amb doble arc (Imatge finestra de doble arc) que permet veure aquest molt parcialment, i els recintes laterals junt al tram davant l'àbsis, per la seva part, careixen de tota comunicació amb ells. Les deiferents parts queden donç separades clarament unes de les altres el que correspon a la tradicicó visigoda.
2. La coberta
L' evolució de l'església cruciforme passà en Espanya per dues etapes succesives, la primera, a la qual pertanyen San Pedro de la Mata i Santa Comba de Bande i a la segona etapa San Pedro de la Nave. En un principi, es suposa que les esglésies perteneixents a la segona etapa presenten una evolució respecte les de la primera etapa, però el fet fet de que la nau central de San Pedro de la Nave a ponent no tengui bòveda, suposa un retrocés respecte a Santa Comba de Bande, que si en té.
Si seguim la comparació entre aquestes dues esglésies, veurem que hi ha una major diferència desde l'exterior. A Santa Comba de Bande, s'ha comprobat que les cambres laterals es cobriren amb la mateixa teulada que la nau central, és a dir, que desde l'exterior sembava una església cruciforme d'una sola nau, mentre que San Pedro de la Nave, es remarquen bé les naus i les cambres laterals, que es cobreixen amb teulada pròpia, per lo que desde l'exterior, aquesta s'assembla molt més a les basíliques cruciformes.
3. Detalls constructius
En els detalls constructius també podem fer comparacions, San Perdro de la Nave conta amb la tècnica del "abovedamiento" sillars grans ben tallats, a diferència de Bande o San fructuoso de Montelios(656-665), que es cobriren amb maons, tot i que també perfectament romana i pot observar-se en altres esglésies visigodes com San Juan de Baños.
4. Ornamentació
L'ornamentació de San Pedro de la Nave és molt curiosa i interessant perquè sembla com si hi formessin part diferents tradicions: d'una banda, tenim la tradicional, en els frisos geomètrics amb la talla a bisell, una altra bizantina, en els frisos amb talls, animals... i finalment, la nova tradició iconogràfica espanyola procedent dels manuscrits de l'època.
A San Pedro de la Nave, podem distingir tres tipus d'ornamentació, la de tipus vegetal, de tipus animal i les representacións humanes.
L'ornamentació de talls amb fulles i rem té els seus precedents en la religió de Toledo, Guarrazar i Santa Comba de Bande, en canvi, la combinació de talls amb animals és més antiga, la trobam ja en els frisos del palau Dioclecià, però en general, l'estilística espanyola remet al sud d'Itàlia, el que fa pensar que els frisos de San Pedro de la Nave tenguin influència de la itàlia bizantina, a més, cal dir que els frisos d'animals es repetiren en els segles IX i X en un relleu de San Miguel de Liño i a altres de San Miguel de Escalada.
Per una altra banda, les figures dels quatre evangelistes o de sants, Daniel a la fosa amb els lleons i el sacrifici d'Isaac, estilísticament es relacionen amb Quintanilla de las Viñas (650-700), San Juan de Baños, El capitel de los evangelistas de Córdoba... per tant, es pensa que tots ells seguien com a models els manuscrits de l'època.
Les altres esglésies, també tenen programes decoratius, però per exemple a San Fructuoso de Montelios, que per una altra banda té nombrosos detalls la seva arquitectura tant en l'interior (fulles d'acant en els capitells), és més interessant és el cimborri que cobreix l'espai central, amb petites arqueries cegues en la part superior alternant migs cercles amb triàngles, que també es repeteix en els altres murs.
4. Ornamentació
L'ornamentació de San Pedro de la Nave és molt curiosa i interessant perquè sembla com si hi formessin part diferents tradicions: d'una banda, tenim la tradicional, en els frisos geomètrics amb la talla a bisell, una altra bizantina, en els frisos amb talls, animals... i finalment, la nova tradició iconogràfica espanyola procedent dels manuscrits de l'època.
A San Pedro de la Nave, podem distingir tres tipus d'ornamentació, la de tipus vegetal, de tipus animal i les representacións humanes.
L'ornamentació de talls amb fulles i rem té els seus precedents en la religió de Toledo, Guarrazar i Santa Comba de Bande, en canvi, la combinació de talls amb animals és més antiga, la trobam ja en els frisos del palau Dioclecià, però en general, l'estilística espanyola remet al sud d'Itàlia, el que fa pensar que els frisos de San Pedro de la Nave tenguin influència de la itàlia bizantina, a més, cal dir que els frisos d'animals es repetiren en els segles IX i X en un relleu de San Miguel de Liño i a altres de San Miguel de Escalada.
Per una altra banda, les figures dels quatre evangelistes o de sants, Daniel a la fosa amb els lleons i el sacrifici d'Isaac, estilísticament es relacionen amb Quintanilla de las Viñas (650-700), San Juan de Baños, El capitel de los evangelistas de Córdoba... per tant, es pensa que tots ells seguien com a models els manuscrits de l'època.
Les altres esglésies, també tenen programes decoratius, però per exemple a San Fructuoso de Montelios, que per una altra banda té nombrosos detalls la seva arquitectura tant en l'interior (fulles d'acant en els capitells), és més interessant és el cimborri que cobreix l'espai central, amb petites arqueries cegues en la part superior alternant migs cercles amb triàngles, que també es repeteix en els altres murs.
5. E'estat actual:
És un fet irremediable que les esglésies sofreixin canvis al llarg del temps perquè tant les condicions naturals com els canvis i decisions del govern, la política, la societat, etc les afecta, a continuació veurem com ha afectat el pas del temps a aquestes esglésies del mateix període.
Començant per San Pedro de la Mata, ara es troba bastant ruinosa, sols podem trobar un dels arcs que segueix dret que arranca dels pilars adossats al mur, però de la coberta en canvi no és possible assegurar com era. Santa Comba de Bande, fou reformada en el 872 per ordre d'Alfons III, i desde llavors, també ha sofert nombroses modificacions, com per exemple la coberta de teulada que permet la seva conservació. San Juan de Baños, a finals del s XIX estava en molt mal estat, i desde llavors, ha estat objecte de restauracions i excavacions arqueològiques (en 1956 i 1963), en les quals es trobà una necròpolis medieval de 58 tombes al norest de l'església i peces de bronze del s VII. Finalment, San Fructuoso de Montelios, fou redescobert en 1897 i restaurat en 1931, avui es troba adossada a un convent del s XVI que alterà la seva estructura primitiva però que al mateix temps la ajudà en la conservació.
Per tant, com podem veure, San Pedro de la Nave, no és l'única que ha sofert modificacions i restauracions, cada església té la seva història i hi ha fets que tot i que canvïn la seva aparença original pot ajudar a que no deteriorin o intervencions que ajudin a conservar-les. San Pedro de la Nave, per la seva banda també té el seu historial de restauracions, però pot considerar-se afortunada ja que gràcies a la conservació de la seva arquitectura s'ha conservat també el conjunt escutòric que conté juntament amb la seva història i la seva essència.
A continuació, hi ha a la vostra disposició una sèrie d'imatges sobre les esglésies que hem citat en els apartats anteriors per qui vulgui veure millor les comparacions.
Bibliografia:
COBREROS, Jaime. Guía del arte prerrománico en España : visigodo, asturiano, mozárabe. Madrid : Anaya Touring Club, 2005 Catàleg biblioteca pública
GÓMEZ MORENO, M. San Pedro de la Nave, iglesia visigoda, en Boletín de la Sociedad Castellana de Excuriones, t. 4, 1906, págs 448-452
SCHLUNK Helmut. Arte visigodo. Arte Asturiano: "Arte Visigodo" . Ars Hispanae. Historia universal del arte . Ed. Plus-Ultra, Madrid, 1947. pags. 289-299
Fonts de les imatges del video:
Planta: Imatge 1 Imatge 2 Imatge 3 Imatge 4 Imatge 5
Interiors: Imatge 6 Imatge 7 Imatge 8 Imatge 9 Imatge 10 Imatge 11
Estat actual: Imatge 12 Imatge 13 Imatge 14 Imatge 15 Imatge 16 Imatge 17 Imatge 18 Imatge 19
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada